L'experiència en les classes de cant, després d'haver conegut molts alumnes, després d'haver aconseguit resultats satisfactoris ens dóna un bagatge que volem transmetre en petites recomanacions.
Albert Einstein, de petit, i això no és gaire conegut, tenia molts mal resultats a l'escola. Fins al punt que l'escola va aconsellar als seus pares que no perdéssin més el temps intentant que el vailet aprengués alguna cosa de profit, recomanant que col·loquéssin el noi tan aviat com puguéssin en una feina de tipus manual, que no li calgués exercici intel·lectual.
I doncs, què van fer els pares del petit Albert? Que faríeu vosaltres si us diguéssien que el vostre fill no serveix per als estudis?
Lluny de creure que el seu fill fós estúpid, els pares de l'Albert Einstein li van comprar un violí i van portar-lo que aprengués a tocar aquest instrument musical. I l'Albert esdevingué un bon violinista. La música va ser el factor clau que li va permetre a l'Albert Einstein esdevenir una de les persones més intel·ligents conegudes. Einstein mateix reconeixia que la raó per la qual era tan intel·ligent era perquè tocava el violí. Un seu amic, G.J.Withrow deia d'Einstein que la manera com dissenyava i imaginava les seves equacions i resolia els seus problemes era improvisant amb el violí.
Recomanem, doncs, la bona pràctica d'un instrument musical a tots els estudiants, doncs us obrirà la ment i desvetllarà la intel·ligència.
Una cosa és escoltar per gaudir la música i una altra de molt diferent escoltar la música de forma analítica, intentant descobrir les característiques bàsiques d'aquell so que arriba a les nostres orelles. A nivell neurològic, aquestes dues funcions estan completament separades, cadascuna es realitza en un hemisferi diferent del nostre cervell. Per aprendre a fer música és molt bàsic aprendre a escoltar de forma analítica. Pots fer-ho, en primer lloc, escoltant diverses vegades un fragment de música i anotant en un paper tot allò que et sembli que pots descriure d'aquell so: si és fort o suau, quina pulsació, quin compàs, quins instruments, quina tessitura, quins acords... Quan estiguis ben entrenat estaràs a punt d'un gran descobriment: realitza el mateix treball amb tu mateix, analitza el teu so mentre tu fas la teva música (cantar o tocar un instrument). Aquesta eina és la més poderosa que puguis tenir de cara a millorar i avançar en la interpretació musical. Qui millor et pot entrenar en l'audició sempre és el teu professor de música, ell et farà descobrir moltes coses en el so que tu no t'havies adonat.
Grup belga de música que ells mateixos defineixen com a NOISE POP, Ghinzu, nascut el 1.999, fa prop de 13 anys, va començar amb un àlbum (Electronic Jacuzzi) editat primerament només al seu país, Bèlgica.
Tot i tractar-se d'un grup genuïnament belga de parla francesa i que es mou principalment en gira pel seu país, el Benelux, França i Suissa, Ghinzu ha composat i interpreta la totalitat del seu repertori en llengua anglesa.
Podriem dir que aquest fenòmen no és habitual. En música, en les bandes de música hi ha una mena de codi no escrit segons el qual les bandes haurien d'interpretar la seva música de forma genuïna en la seva llengua d'orígen. Se'ns faria extrany escoltar una banda anglesa cantant en castellà o en català, no? a més, l'accent els trairia.
Si de forma habitual cantes o balles, estàs dissolent qualsevol càrrega d'ansietat que puguis tenir deguda a estrés, preocupacions...
La dansa s'ha demostrat la millor de les dues de cara a la reducció dels nivells d'ansietat. La música ens apropa al redreçament correcte de les emocions i equilibra el nostre estat emocional, apropant-nos a l'amor.
Així, per exemple, si cantem o escoltem una melodia melancòlica o trista, això ens farà sentir emocions de pena i de tristesa, fent-nos més fàcil després retornar als estats naturals d'harmonia, joia i amor.
Si en algun moment et sents en un estat emocional d'ansietat, doncs, ja saps! a ballar i a cantar!
Si t'agrada cantar i cantes impulsivament, sempre i a tot arreu, segur que dissipes molta adrenalina d'aquesta manera i dónes alegria als qui t'envolten, però sobretot has de tenir molt en compte de no cridar.
Si quan cantes crides o forces la veu, pots malmetre les teves cordes vocals. I això porta conseqüències.
Avui volem que us fixeu en aquesta cantant irlandesa: la Heidi TALBOT. Escolteu-la, la seva veu suggerent i intimista, la construcció musical, senzillíssima, i el missatge, que arriba net i clar.
És molt important, quan cantem, que s'entengui perfectament tot allò que pronunciem, que el qui escolta no hagi de fer un esforç.
Sempre que us graveu la veu, us heu de preguntar si s'entén correctament tot allò que canteu. És molt bàsic.
